Enguany, altre cop, estic impartint l’assignatura de “Recerca Documental” dins el màster d’Investigació, Desenvolupament i control de Medicaments en el programa de postgraus de la Facultat de Farmàcia. Cada any inicio les classe manifestant que el títol d’aquest curs no m’agrada massa i no fa referència explícita al que s’anirà treballant. Amb tot, això no representa cap problema atès que sempre demano als estudiants participants que manifestin obertament quines necessitats tenen en aquest àmbit. Així percep que el perfil de l’estudiant ha canviat darrerament i cada vegada hi ha menys alumnes que hagin començat el doctorat o que tinguin en ment fer-lo properament. Els interessos, aquest any, basculaven envers com organitzar la documentació més que no pas vers “saber trobar” aquesta informació. És per aquest motiu que enguany he destacat, a diferència d’altres cursos, algunes tècniques de gestió d’informació personal.
No cal dir que en els temps que corren de sobreabundància d’informació, se’ns planteja el seriós repte de gestionar amb eficàcia la informació que es necessita a cada moment. Però aquest handicap afecta cada vegada a més a tots els investigadors/professors i, sobretot, als que ja tenim –jo també– una certa edat. La pèrdua de temps de trobar aquell document que, saps que el tens, però no recordes on, posa de manifest la necessitat de trobar eines, serveis i/o tècniques per no ofegar-te en el propi oceà dels teus arxius documentals. Per acabar-ho d’adobar aquesta informació personal sol estar cada vegada més fragmentada en diverses tipologies d’arxius, aplicacions i dispositius. Així, l’objectiu final, recau en cercar com tenir sempre la informació pertinent en la forma i el lloc oportuns per tal d’augmentar la pròpia productivitat. Malgrat no haver-hi una solució miraculosa, és ben cert que cada vegada tenim al nostre abast un munt de serveis integradors i deslocalitzats per tenir-ho tot sempre a mà. Només cal posar-s’hi, que no és poc!